LA CRUEL  GUERRA

(Popular folclore irlandés)

                     ORACIÓ

              (Arcadi Valiente)

CORONACIÓ

(Anónimo) 

La cruel guerra brama

i ell ha de partir,

no vull restar sola

de dia i de nit.

No vull restar sola

aixó em destrossa el cor,

deixa’m venir, deixa’m.

No , amor meu, no.

Demà ja és diumenge

l’altre has de partir,

el teu capità et crida

i cal obeir.

El teu capità et crida

aixó em destrossa el cor,

deixa’m venir, deixa’m.

No , amor meu,no.

Em tallaré les trenes,

d’home em vestiré,

seré el teu camarada

quan junts marxarem.

Seré el teu camarada

 ningú ho sabrà,

deixa’m venir,deixa’m.

No, amor meu, no.

Estimat, escolta’m

no sigues tan cruel,

jo t’estime molt més

que tot el món junt.

T’estime molt més,

Tant que no ho sé dir,

deixa’m venir, deixa’m.

Si, amor meu,si.

Déu meu:

ací sentat

en ma cadira

envoltat de vells papers

que he anat omplint

de sentiments

i de paraules,

les més, buides,

pense en tu

i no puc trobar

cap explicació

de que i com ets.

No m’hi val

allò que em varen dir,

jo vull comprende’t

per mi mateix,

tot sol.

Vull que

la claredat

vinga als meus ulls foscos

puix que en nits em sent morir.

El meu cor s’arronsa

en plor i por,

la sang espesa

no em deixa moure’m.

Crido als vents

el meu neguit,

sorollosament

vull respirar;

pero d’amor,

d’amic, de pau i de cau

gaudir-ne intensos,

en callament.

Amén.

Vos siau ben arribada

a reinar eternalment

on tan tost de continent

per nos sereu coronada

(Parte final del Misteri d’Elx)