FEM (Arcadi Valiente i Galbis) |
NO PENSEU QUE M’HE RENDIT (Arcadi Valiente i Galbis) |
NO
PLOREM PER (Francisco Martínez) |
|
Si el sol ix pel matí I la plutja no cau mes I l’arc del cel fa lluir Els colors del seu vestit, Si sents cantar als ocells I els ulls els banyes en vert, Oblida que el canó fa un hora, o un any que ha sonat. Obri el cos a l’aire fresc del matí, Dus la veu als núvols dissipants I crida els companys, segur que vindrán. Aixequeu la casa a sobre el muntó fumejant de ruines i enderrons, els morts no ens veuran, serán fonament del nostre nou mon. No tingues por al foc ni a les brases del brasquer, la fusta vella és fum la flama passa aviat. Cal explanar el terreny, netejar els còdols i fang I fer la casa gran perquè i tothom tinga lloc. De bell nou els arbres hi creixeran, tot serà brilliant concert de llums. La pau I la calor I els nostres colors durem en els cors. |
No penseu que m’he rendit si ja no cante joies, si tinc la por florint als llavis. Si veu i paraules surten ocres, que estic plorant de veure el temps passant i el que els anys s’afanyen sense esperar que m’agenolle i bega
d’ells.
No penseu que m’ he rendit si aquesta falç no talla, si el blat té que esperar uns dies perquè els meus braços agonitzen, que tanque els ulls negats de llagrimes i les dents em trenque de mossegar aquesta pols com una serp.
No penseu que m’ he rendit si tinc les xarxes velles, si aquest vaixell no fa ja esteles i el mar i l’aigua es torna ferro, que tinc la pell molt envellida en sal i les mans s’escorren d’anar a alta mar i no poder amarinar.
Si els llavis no poden
somriure, si dius només que misereres, que el món senta que cantes i pugues viure, i que la falç talle el teu
blat. No plores sempre, tira les xarxes que s’ompliran de fruit
|
Avui ha mort un home i tothom ho ha plorat, ahir va morir un altre i ningú s’ha enterat. Demà potser que en muiguen de molts mes i alguns ploraran i els altres callaran.
No es pas la mort el que hem de plorar, més bé és la idea que els ha fet morir; uns moren de tritesa, els altres de fam; uns moren per a viure i els altres per a matar.
¿A qui hem de plorar, i a qui hem d’ignorar? Uns lluiten per a tots, els altres per a uns quants... i
nosaltres ¿per què hem de lluitar? No a la violència, lluiten per la pau pero no ens deixem enganyar, que siga la justa pau |
|